Aquest agost les dominiques de l’Anunciata celebrem que fa 157 anys, el Pare Coll reuní un grupet de set noies en una petita casa del Call Nou de Vic, disposades a seguir el Senyor en la vida religiosa. Moltes foren les dificultats inicials però no va defugir de la seva idea fundacional per ensenyar la veritable doctrina als infants i joves. Els sentiments que tenia en aquells moments els trobem reflectits en aquestes paraules.
“I quins fruits més bonics i agradables a Jesús i a Maria podem esperar que donarà aquest mateix arbre, o sigui, aquesta tercera orde del meu Pare sant Domènec d’ara endavant, amb la gràcia del Senyor! Quin fonament tenen, pensarà algú, aquestes esperances? En les branques i flors avorrides en el seu naixement, menyspreades i perseguides dins dels mateixos que havien de cobrir-les per a defensar-les del fred, acollir-les perquè no fossin trepitjades per les bèsties, i alimentar-les perquè no morissin de fam. Però aquest arbre, regat amb la suor del seu admirable plantador, el meu pare sant Domènec, ha fet que fossin unes flors fresques i belles, i que donessin les més certes esperances de produir, en el moment oportú, fruits més abundants i copiosos”
Aquestes paraules del nostre fundador, ens esperonen i ens fan adonar de la fe que ell va posar en la seva Obra.
Avui 157 anys després, l’arbre ha crescut i les seves flors i fruits s’han expandit per tot el món, gràcies a la intercessió d’ell mateix, de sant Domènec i de la nostra mare Maria, que amb el seu sí total a la Paraula de Déu ens fa de guia de totes nosaltres.
Carta de la Priora General dirigida a la Congregació
