Portada

El Déu de l’esperança ha omplert la nostra fe d’alegria i de pau perquè vessem d’esperança gràcies a la força de l’Esperit Sant” (cf Rm 15,13)

L’Esperit és el vent que ens empeny cap endavant, que ens manté en camí, ens fa sentir pelegrins i forasters, i no ens permet acomodar-nos i convertir-nos en un poble “sedentari”.

La carta als Hebreus compara l’esperança amb una àncora (cf. 6, 18-19); i a aquesta imatge hi podem afegir la de la vela. Si l’àncora és el que dóna a la barca la seguretat i la té “ancorada” entre les ones del mar, la vela és, però, el que la fa caminar i avançar en les aigües. L’esperança és realment com una espelma; aquesta recull el vent de l’Esperit Sant i el transforma en força motriu que empeny la barca, segons els casos, a la mar o a la riba.

L’Esperit Sant no ens fa només capaços d’esperar, sinó també de ser sembradors d’esperança, de ser també nosaltres -com Ell i gràcies a Ell- “Paràclits”, és a dir consoladors i defensors dels germans, sembradors d’esperança.

Papa Francesc en l’audiència del dimecres 31 de maig de 2017

També a Catalunya Religió

 
Agenda
Novembre 2017
L M X J V S D
30 31 1 2 3 4 5
6 7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 1 2 3
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner